Guapa, eh?
El 2012, quan l'Ariadna va decidir anar a viure a Granada, vaig pensar que aniria bé de fer un blog on publicar les coses que ens anessin passant, tant a ella com als que ens quedàvem a Barcelona. Al final m'ha servit per fer un registre fotogràfic del que he anat vivint. Us agrairé que m'envieu comentaris, m'hi pengeu fotos, etc, així jo també em mantindré al dia d'allò que vulgueu compartir.
divendres, 30 de novembre del 2012
30/11/2012
Ariadna a Granada. El jersei és de família: és de son pare, fet per la iaia i refet per l'àvia. I és que allà hi fa una ràsca de dos parells... !!!
diumenge, 4 de novembre del 2012
04/11/2012
Avui l'Ariadna ha compartit amb mi un àlbum de fotos. N'hi ha de molt boniques. Jo n'he triat dues que són les que més m'han agradat:
M'ha semblat una bona il·lustració, sembla com si dugués una història darrere que ens vulgui explicar amb aquests ulls. Potser només és una castranyera.
L'altra és una foto que va fer a la plaça Masada del barri de Sant Andreu de Barcelona, un dia que vam arribar-hi tot passejant des de casa.
És un lloc molt agradable, els nens juguen pel mig i els grans xerren i riuen mentre prenen alguna cosa a les terrassetes que hi ha pels porxos.
Fins fa pocs anys, només coneixia aquest barri, de passar-hi de llarg per la Meridiana. Un dia que hi vaig arribar passejant jo sola, el vaig poder veure millor i em va agradar. La seva animació del petit comerç d'aquesta plaça, del mercat i del carrer Gran de Sant Andreu, el silenci i la tranquilitat de molts altres carrers, el fan un lloc molt familiar per viure-hi i per caminar-hi. Em porta molts bons records.
M'ha semblat una bona il·lustració, sembla com si dugués una història darrere que ens vulgui explicar amb aquests ulls. Potser només és una castranyera.
L'altra és una foto que va fer a la plaça Masada del barri de Sant Andreu de Barcelona, un dia que vam arribar-hi tot passejant des de casa.
És un lloc molt agradable, els nens juguen pel mig i els grans xerren i riuen mentre prenen alguna cosa a les terrassetes que hi ha pels porxos.
Fins fa pocs anys, només coneixia aquest barri, de passar-hi de llarg per la Meridiana. Un dia que hi vaig arribar passejant jo sola, el vaig poder veure millor i em va agradar. La seva animació del petit comerç d'aquesta plaça, del mercat i del carrer Gran de Sant Andreu, el silenci i la tranquilitat de molts altres carrers, el fan un lloc molt familiar per viure-hi i per caminar-hi. Em porta molts bons records.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)