Avui m'han trencat la pedra del ronyó.
Tenia hora a la Puigvert a les 10:45. M'han avisat de seguida que hi he arribat. M'han fet una radiografia i he passat a una altra sala on m'han fet posar una d'aquelles bates d'hospital d'un sol ús, m'han obert una via, m'han acompanyat a la sala on fan les litotrícies (se sentia el tec, tec, tec d'una altra màquina que utilitzaven en un pacient). Així que hi he arribat m'han fet estirar, m'han monitoritzat i sedat i, la meva màquina ha començat amb els seus tec, tec, tec. No m'ha fet gens de mal tot i que de tant en tant em despertava. No sé quanta estona hi he estat, en acabar m'han portat amb la camilla a la sala de recuperació. Han avisat l'Esteve que esperava fora i ha entrat a fer-me companyia. Hem estat allí fins que m'han dit que podia vestir-me i anar a programació que em donessin dia i hora per al proper control. Després m'han tret la via i a les 13:30 h cap a casa! No he hagut d'esperar gens, el tracte ha estat molt bo i tot molt eficient. Els he preguntat si hauria pogut aguantar sense la sedació, però es veu que quan et trenquen la pedra tan a prop del ronyó, no és recomanable perquè fa mal i és massa estona. Amb la sedació notes què et fan però no hi ha dolor.
He tingut sort, avui tot anava com un rellotge però ahir no va anar tan bé. Ja se sap: de vegades s'espatllen les màquines, altres vegades, els pacients; i cal esperar-se que ho arreglin. Avui t'esperes per un altre, demà es poden haver d'esperar que t'atenguin a tu.