L'11 de setembre va morir la nostra mare. Va ser de sobte, no ens ho esperàvem.
Crec que va ser el 30 d'agost que va anar a passar uns dies a casa de ma germana, a Areny, Osca. Aprofitant que hi pujava, li vaig endosar un gat, en Neo, que havia aparegut feia un mes pel pati de casa. Els meus gats no el volien per casa i li bufaven. Li vaig portar al cotxe de línia perquè el portés amb ella a ca l'Anna M. El xòfer no ens va permetre portar-lo dins el cotxe i el vam haver de posar amb el transportí amb els equipatges. Quan van arribar a Lleida, van fer una parada i, en obrir el portaequipatges, en Neo, que havia aconseguit obrir les cremalleres del transportí, va sortir disparat i ma mare corrent darrera per recuperar-lo. Se'n sentia responsable i no volia perdre'l. Va aconseguir-lo. Quan ho explicava, m'imaginava l'escena i la gent que s'ho mirava.
Va passar uns dies amb l'Anna M. El 5 de setembre ella li va fer aquesta foto que és l'última:
Oi que està guapa? I quasi tenia 84 anys!
Ara no recordo si va ser dissabte 7 o diumenge que van tornar a Barcelona, van passar per casa i vam anar a dinar fora.
No se li va sentar gaire bé i estava una mica fluixeta, així que passava cada dia a veure-la, a l'hora d'esmorzar i en tornar a casa des de la feina.
L'11 de setembre la vaig trucar a les 10 del matí, per no despertar-la, em volia fer prometre que no passaria a veure-la, que aniria a la manifestació o a la cadena i que faria la meva. No li vaig voler prometre res. Vam estar xerrant, fent broma i rient fins que va haver de penjar per anar al bany. Allí la vaig trobar quan a les 12 vaig arribar a casa seva. Vaig avisar a el 061 però ja no hi havia res a fer.
A l'autòpsia posava que va ser una tromboambòlia pulmonar. En Pablo em va dir que segur que ni se'n va adonar i tots els indicis li donen la raó.
Dissabte 14 de setembre vam fer-li una cerimònia laica al tanatori de Les Corts. Hi vam assistir tots, filles, nets, nebots, la seva germana, els seus amics. L'Ariadna i en Pablo van venir de Granada, i l'Esteve de l'Uruguai. Diumenge 15 en vam anar a buscar les cendres (aquell dia n'hauria fet 84). Des de llavors l'Anna M. ha estat fent tots els tràmits burocràtics. No és que m'hagi ajudat molt, és que ho ha fet tot!
Potser no va ser una dona excepcional, però va ser la millor mare i l'estimarem sempre.
L'Anna M. li va fer aquest recordatori. Totes les fotos on no hi surt ma mare, són fetes per ma mare, inclosos els cignes de la portada i els núvols del fons:
