Dilluns 29 de juliol al vespre, l'Esteve va anar a Granada a visitar l'Ariadna i en Pablo. També va conèixer l'àvia del Pablo que els va rebre molt bé. Ja en penjaré alguna foto si puc. Van passar una calor horrible!
Jo em vaig quedar a Barcelona mig de "rodríguez", dic "mig" perquè en Joan també hi era, però ens vam veure poc. També vaig passar una calor horrible!
Recordeu que en Pablo i l'Ariadna tenen un cobai que es diu Tesla? Doncs té problemes de salut i sovint l'han de portar al Veterinari. La darrera vegada que li van portar, hi havia una noia d'una protectora que duia un cadell de gosset. Li va posar als braços a l'Ariadna i li va dir si li podia fer de casa d'acollida per uns dies. L'Ariadna no s'hi va poder negar i ara el té a casa fins al dia 15 d'agost.
Oi que és bufó?!!!
__________________________________________________________________________________________
Dimarts 30 tenia visita a l'uròleg, ja per anar acabant el tema "Pedra al ronyó". Doncs bé, aquesta analítica va sortir molt bé i m'ha posat el proper control per dins d'un any. Si torna a sortir igual de bé, em donarà l'alta!
Estic molt contenta, tot ha sortit bé, em trobo bé i, malgrat les retallades, la Seguretat Social ha funcionat bé. No puc parlar per tothom però tot i no tenir "padrins" m'he sentit molt ben tractada.
Porto des de març de 2012 amb metges. Primer amb el problema dels ovaris que era el més urgent perquè, tot i que a les anàlisis no havien sortit marcadors de carcinoma, s'havien de treure i analitzar-ne el teixit.
Al març de fa un any, en una ecografia de rutina demanada per la meva ginecòloga del CAP, em van detectar un tumor en un ovari. Quan vaig portar l'ecografia a la doctora, va demanar una analítica urgent i l'endemà passat em trucava al mòbil per dir-me els resultats i tranquil·litzar-me. A finals de juny de 2012 em van operar a l'Hospital de Sant Pau i em van treure tots dos ovaris (l'altre tampoc no tenia gaire bon aspecte i, per la feina que hi feia, van considerar que era millor extirpar-lo també). Tot era benigne i, al cap d'un mes ja tenia l'alta.
Com que a caldera vella bony o forat, resulta que també tenia una pedra al ronyó que de tant en tant m'emprenyava amb un atac o altre i que m'anava dolorejant fins i tot quan no em provocava atacs. Doncs bé, el passat 24 de gener me la van trencar amb litotrícia a la Fundació Puigvert. Vaig entrar al matí i al migdia ja vaig poder dinar a casa. L'eliminació va ser dolorosa però efectiva. Em van analitzar la pedra, em van fer ecografies per veure si n'havia quedat algun tros (només en queda una mica de sorra, però que no em dóna problemes), m'han fet anàlisis de sang i dues d'orina de 24 h amb un parell de mesos d'interval entre l'un i l'altre i ara estic a punt per passar la ITV.
Agraeixo als metges del CAP Sagrada Família, a l'equip de Sant Pau i al de la Fundació Puigvert que siguin tan bons professionals; sobretot a la doctora Carmen Sánchez del CAP que, sense conèixer-me de res, s'ha preocupat que les proves i la intervenció es fessin com més aviat millor, i que m'ha trucat perquè no patís, anant més enllà de la seva obligació.
__________________________________________________________________________________________
El dia 31 de juliol va aparèixer un gat pel pati de casa. És un gat jove però adult que només demanava carícies. Ja fa uns tres anys que a l'interior d'illa on dóna casa meva no hi ha gats (se'ls va endur l'Ajuntament, o una protectora, o totes dues) així que segur que l'acabaven d'abandonar perquè se n'anaven de vacances i ara, campava per les teulades amb una agilitat felina envejable. Jo no vull més gats a casa, però vaig pensar que si el feia fora, continuaria venint i que no el podria controlar, agafaria paràsits, emmalaltiria i podia contagiar la Bruixeta i en Tigret, així que vaig decidir encarregar-me'n de la millor manera possible, ja que el pobre animal no té culpa de l'egoisme humà. El primer dia no va voler el pinso que li vaig oferir (el devien d'haver atipat bé abans de deixar-lo). Després ja va venint cada dia a menjar i he aprofitat per desparasitar-lo. Es diu Neo.
Dilluns 12 d'agost té hora amb el veterinari per castrar-lo (ell no ho sap). També he contactat amb una protectora de Barcelona,
DeGats, per tal que el recullin i el posin en adopció perquè als meus no els fa gaire gràcia. M'han de contestar però ara, a l'agost és mala època, a més, estan totes saturades i cada cop reben menys ajuts (tot i que és una qüestió de salut pública), ja ho veurem.
Us deixo unes fotos d'en
Neo:
