21/09/2013 Camino de Santiago

L'Ariadna i en Pablo tenien previst de fer un tros del Camino del Norte, des d'Irún fins on arribessin. Llavors va morir ma mare i van haver de venir tots dos. L'Ariadna, que volia passar més temps amb mi em va proposar de fer-lo amb ells i, sense pensar-m'ho gens, vaig dir que sí.

En Pablo va sortir el dia 19 cap a Irun, però l'Esteve i jo vam aprofitar que ell havia vingut per començar a tramitar el divorci i vaig haver d'endarrerir la sortida, així que l'Ariadna i jo no vam sortir fins el dia 21 en tren cap a Donosti. La intenció havia estat d'atrapar allà en Pablo però ell va agafar mal temps, tenia mal d'oïda i va preferir tornar a Granada, així que vam decidir fer-lo nosaltres dues.

Ariadna

A Donosti feien el Festival Internacional de Cine i no vam trobar alberg. Aquella nit vam dormir sota els porxos de la Concha. Horrible! Prop d'allà hi havia una discoteca i la gent en sortia per pixar a la platja des de dalt els porxos. A les 5 del matí la policia ens en va fer marxar. Vam travessar la ciutat a la llum dels fanals i, quan es van acabar els fanals, vam haver d'esperar que claregés.

Albergue de San Martín

Vista des de l'alberg

Així va començar el nostre Camino. Al menys no ens va ploure. Vam caminar fins a Orio on vam trobar l'Albergue de San Martín. És un lloc fantàstic, l'alberg i el poble. Ens hi vam instal·lar a passar un parell de nits. És a la part alta del poble, envoltat de gespa, amb unes vistes precioses a la vall.

Aquestes són algunes fotos d'Orio, on hi vam estar molt a gust.

Església de San Nicolás de Bari

Vistes del poble

L'hostalera de l'alberg de San Martín ens va deixar les claus de l'ermita de San Martín de Tours i hi vam poder entrar:

El 24/09/2013 vam marxar d'Orio cap a la següent etapa i vam passar per Zarautz...

on hi ha l'església-convent dels Padres Franciscanos:

Vam passar també per Getaria...

 Amb l'església de San Salvador:

I vam arribar a Zumaia amb l'església de San Pedro:

El flysch de la platja d'Itzurun (Zumaia) és un espectacular fenòmen geològic on els penya-segats són formats per estrats acumulats a través de milions d'anys: 

Vam passejar per la llarga escullera entre els dos fars de Zumaia:

Amb sireneta inclosa:

Ens vam hostatjar a l'alberg Villa Luz. Quan hi vam arribar estaven netejant i feia olor de lleixiu. 

 Així i tot, aquella nit ens van picar les xinxes. Jo em pensava que era cosa de l'Edat Mitja, però no, és una d'aquelles espècies que, ves per on, no es troben en perill d'extinció. De moment, sembla que no sigui res, una mica de molèstia i ja està, però amb els dies enlloc de millorar va anar empitjorant i enrabiant-se i al cap d'una setmana totes dues vam haver de prendre antihistamínics. Per sort, ja érem a casa (ella a Granada i jo a Barcelona) i ens ho vam poder cuidar.

Totes les fotos.

25/10/2013 Reemprenc el blog

L'11 de setembre va morir la nostra mare. Va ser de sobte, no ens ho esperàvem. 

Crec que va ser el 30 d'agost que va anar a passar uns dies a casa de ma germana, a Areny, Osca. Aprofitant que hi pujava, li vaig endosar un gat, en Neo, que havia aparegut feia un mes pel pati de casa. Els meus gats no el volien per casa i li bufaven. Li vaig portar al cotxe de línia perquè el portés amb ella a ca l'Anna M. El xòfer no ens va permetre portar-lo dins el cotxe i el vam haver de posar amb el transportí amb els equipatges. Quan van arribar a Lleida, van fer una parada i, en obrir el portaequipatges, en Neo, que havia aconseguit obrir les cremalleres del transportí, va sortir disparat i ma mare corrent darrera per recuperar-lo. Se'n sentia responsable i no volia perdre'l. Va aconseguir-lo. Quan ho explicava, m'imaginava l'escena i la gent que s'ho mirava.

Va passar uns dies amb l'Anna M. El 5 de setembre ella li va fer aquesta foto que és l'última:

Oi que està guapa? I quasi tenia 84 anys!

Ara no recordo si va ser dissabte 7 o diumenge que van tornar a Barcelona, van passar per casa i vam anar a dinar fora.

No se li va sentar gaire bé i estava una mica fluixeta, així que passava cada dia a veure-la, a l'hora d'esmorzar i en tornar a casa des de la feina. 

L'11 de setembre la vaig trucar a les 10 del matí, per no despertar-la, em volia fer prometre que no passaria a veure-la, que aniria a la manifestació o a la cadena i que faria la meva. No li vaig voler prometre res. Vam estar xerrant, fent broma i rient fins que va haver de penjar per anar al bany. Allí la vaig trobar quan a les 12 vaig arribar a casa seva. Vaig avisar a el 061 però ja no hi havia res a fer. 

A l'autòpsia posava que va ser una tromboambòlia pulmonar. En Pablo em va dir que segur que ni se'n va adonar i tots els indicis li donen la raó.

Dissabte 14 de setembre vam fer-li una cerimònia laica al tanatori de Les Corts. Hi vam assistir tots, filles, nets, nebots, la seva germana, els seus amics. L'Ariadna i en Pablo van venir de Granada, i l'Esteve de l'Uruguai. Diumenge 15 en vam anar a buscar les cendres (aquell dia n'hauria fet 84). Des de llavors l'Anna M. ha estat fent tots els tràmits burocràtics. No és que m'hagi ajudat molt, és que ho ha fet tot!

Potser no va ser una dona excepcional, però va ser la millor mare i l'estimarem sempre.

L'Anna M. li va fer aquest recordatori. Totes les fotos on no hi surt ma mare, són fetes per ma mare, inclosos els cignes de la portada i els núvols del fons:

Més sobre la nostra mare

20/08/2013 L'Esteve se'n va a l'Uruguai

Aquest dimarts 20 d'agost de 2013 (sí, repeteixo la data), l'Esteve ha marxat a viure a Montevideo (Uruguai), amb l'Andrea. En Joan Gratacós ens ha portat a ell, en Joan, l'Ariadna i a mi a l'aeroport en cotxe. L'Anna M. hi ha anat en tren. En Manel Perera i la Marina també han vingut a acomiadar-lo.

En tornar a Barcelona l'Anna M, en Joan Gratacós; l'Ariadna, en Joan i jo vam anar a la Festa Major de Gràcia per tal de treure'ns el mal sabor de boca.

Ahir 21 d'agost en Joan s'havia d'anar a fer el DNI. No va ser possible perquè a la comissaria de Trafalgar on vam anar ja no tenien més hores per fer DNIs. Hi vam anar a peu des de casa i en vam tornar a peu fent una bona passejada (cosa que he d'agrair molt a en Joan perquè ell no és gens de passejar amb els papes). Ho va fer per mi i n'estic molt contenta.