20/12/2012 El meu Centre d'Atenció Primària, CAP Sagrada Família

El passat més de març, la ginecòloga del meu CAP, la doctora Carmen Sánchez, em va demanar una ecografia rutinària. Quan li vaig portar va veure que un dels ovaris estava tumorat. Em va demanar una analítica d’urgència. L’endemà passat ja em trucava que tenia els resultats, que per sort eren negatius en marcadors tumorals. De tota manera, calia assegurar-se’n i, després d’unes quantes proves més, a finals de juny, em van operar i em van extreure tots dos ovaris. L’operació va anar bé ja que, de l’analítica va sortir que era benigne. Vaig passar un bon postoperatori i em van donar l’alta mèdica quan tocava.

Ara, estic pendent de proves per una pedra que tinc al ronyó –caldera vella bony o forat-. A l’ecografia que em va demanar la meva doctora de capçalera, la doctora Liste, va sortir que, a més de la pedra, tinc dos Hemangiomes al fetge. Com que al TAC que em van fer pels ovaris sortia que en tenia un, a la doctora li va saltar l’alerta, es va quedar les proves que li havia portat i va voler parlar amb el radiòleg. Ahir em va trucar, tranquil·litzant-me que en realitat, era el mateix hemangioma i que no hi havia hagut canvis. És com una piga, si no hi ha canvis, no necessita tractament.

Fa uns vuit o nou anys, la meva sogra, la Paquita, va tenir un accident, es va trencar una cama i va necessitar cures per una ferida que hi tenia.  Primer venia cada dia la infermera a fer-li les cures i a controlar-li l’evolució de la ferida, a mesura que van veure que l’evolució era bona i que jo mateixa li podia fer les cures, van anar espaiant les visites fins que es va curar del tot.

Aquesta és l’experiència que en tinc jo de la sanitat pública fins ara: una bona organització i uns grans professionals, generosos amb el seu temps i que sempre m’han dispensat un tracte humà.

No vull que això canvïi, però sé que cada dia es troben més pressionats i humiliats, com si fossin els culpables de la greu situació de la sanitat en aquest país.