Ja fa 10 dies que se li va trencar l'eix de la roda de darrera a la bici que faig servir normalment per anar a treballar. La tinc des que el febrer de 2005 la vaig heretar del nostre amic Carles Ràfols i Vaillès. Les seves germanes me la van donar quan va morir i l'he utilitzada pràcticament a diari des de llavors. Li he donat un bon ús, li he anat afegint coses (llums, dinamo de boixa) i canviant-ne d'altres per pur manteniment, me l'he feta meva i ella m'ha servit molt i bé.
És la que hi ha en segon terme, la de les alforges (tan discreta ella).
La vaig portar al taller i han estat esperant per una roda nova. Quan ja la tenien posada, vam veure que l'eix s'havia trencat perquè també s'havia trencat el quadre pel mateix lloc que ja l'havia hagut de soldar una altra vegada. Tornar-la a soldar no era una opció, així que me n'he hagut de comprar una de nova:
M'ha fet pena desfer-me de l'antiga i em fa il·lusió la nova. Espero que també em duri molts anys.
_______________________________________________________________________________
Ara no recordava quin any va morir en Carles Ràfols. He posat el seu nom a Google i m'ha sortit una nota sobre ell en un ebook d'en Ramon Alcoberro, "L'home que mira: un bloc de filosofia i pensament".
_______________________________________________________________________________
Ara no recordava quin any va morir en Carles Ràfols. He posat el seu nom a Google i m'ha sortit una nota sobre ell en un ebook d'en Ramon Alcoberro, "L'home que mira: un bloc de filosofia i pensament".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada