Aquest mes l'Ariadna ha hagut de tornar uns dies a Barcelona per arreglar convalidacions de la seva carrera i poder demanar el títol. Va venir amb les seves dues fures, la Marci i en Simon. Va arribar a casa cap a quarts d'una de la matinada.
La Marci és una femelleta força petita, de mig kilo de pes i d'uns 3 anys d'edat. Fa uns mesos li van haver de tallar el zel i va tenir un embaràs psicològic. Sembla que el fruit d'aquell embaràs va ser l'Ariadna que va ser tendrament adoptada per la Marci. Ara l'Ariadna és el seu cadell.
En Simon és un mascle molt jovenet, blanc, i que en fa tres com la Marci. Tots dos són molt bons, no mosseguen, es deixen agafar i són molt manyaguets.
Vam posar les fures al pati d'estendre. El primer dia va ser horrible, van descobrir forats que no sabíem que existien, van passar a casa els veïns, van remenar coses que ni recordava que tenia. A més, fèien molta pudor i es cagaven per tots els racons. Passat el primer dia d'exploració, la cosa es va anar normalitzant, es van acomodar al cubell de la roba bruta i vam establir una rutina.
De tant en tant, l'Ariadna els posava l'arnés per no pèrdre-les i les treia a passejar pel pati exterior, que els toqués el sol i l'aire. Aquí unes fotos d'en Simon:
La Marci és una femelleta força petita, de mig kilo de pes i d'uns 3 anys d'edat. Fa uns mesos li van haver de tallar el zel i va tenir un embaràs psicològic. Sembla que el fruit d'aquell embaràs va ser l'Ariadna que va ser tendrament adoptada per la Marci. Ara l'Ariadna és el seu cadell.
En Simon és un mascle molt jovenet, blanc, i que en fa tres com la Marci. Tots dos són molt bons, no mosseguen, es deixen agafar i són molt manyaguets.
Vam posar les fures al pati d'estendre. El primer dia va ser horrible, van descobrir forats que no sabíem que existien, van passar a casa els veïns, van remenar coses que ni recordava que tenia. A més, fèien molta pudor i es cagaven per tots els racons. Passat el primer dia d'exploració, la cosa es va anar normalitzant, es van acomodar al cubell de la roba bruta i vam establir una rutina.
De tant en tant, l'Ariadna els posava l'arnés per no pèrdre-les i les treia a passejar pel pati exterior, que els toqués el sol i l'aire. Aquí unes fotos d'en Simon:
___________________________________________________________________________________
11/10/2014 Un cop d'ull a Moià.
Aquest setembre, quan l'Anna M. i jo vam ser a Moià de vacances, vam plantar un xiprer dalt el turó de la Creu. Volíem que fós una cosa discreta, que no es notés gaire, però a la primera tempesta, es va doblegar i va quedar tombat a terra, total que vam haver de clavar unes canyes a terra i l'hi vam lligar. Tota la discreció a fer punyetes. Però sembla que li va anar bé perquè al cap d'un mes estava tot eixerit.
___________________________________________________________________________________
19/10/2014
El diumenge 19 d’octubre, omplim la plaça Catalunya!
Això dèien l'ANC i això vam fer.
_____________________________________________________________________________________
25/10/2014
Aquest migdia m'ha trucat l'Ariadna des de Granada. En tornar a casa amb en Pablo han vist com un farcellet blanc a terra. Es veu que en Simon ha aconseguit escapolir-se de la gàbia, ha sortit al balcó i ha caigut del sisè pis. No hi han pogut fer res.
