Des que va morir la nostra mare/iaia, l'11 de setembre de 2013, només havia estat a Moià de passada, com per assegurar-me que encara hi havia l'apartament. Aquest any hi he anat a passar una part de les vacances que vaig agafar al setembre. Tot i que l'Anna M. també ha vingut amb mi a passar-hi uns quants dies, ha estat molt dur. Per algun motiu, a més de sentir molt forta la presència de la mare (fer les coses pensant que a ella li agradaria que les fes així o aixà), he tornat a sentir també la del pare que ja fa 25 anys que falta, i és com si hagués tornat amb mi cap a Barcelona.
No només va venir-hi l'Anna M, també la Bruixeta i el Tigret.
Hem fet petites escursions. Vam anar a la Granoia, un mas prop de Moià. Així es veia el poble a la tornada:
Vam anar al turó de la Creu que presideix la vila. És un bon lloc, amb unes vistes precioses. Hi ha un jardí particular, Cal Riera, molt ben cuidat. Permeten passar-hi a tot-hom, només demanen que es tingui cura de no fer-lo malbé ni embrutar-lo.
11/09/2014
I, com cada any, va arribar l'11 de setembre. Aquest es va guarnir amb la V groga i vermella.
Amb castells i tot!
14/09/2014
Altre cop a Moià. En Joan Pedrals, un veí dels apartaments, va restaurar l'orgue de l'església parroquial i per inaugurar-lo, el cor "Jubilate" de Noruega ens va oferir una Missa cantada. L'Anna M i jo en vam poder gaudir des del pis de dalt.
I després, a dinar al restaurant Les Voltes, perquè cal dinar cada dia però, molt de tant en tant, cal donar-se un luxe.
El parc de Moià continua igual de frondós, però les nimfes ens hem anat fent grans.
Vam tornar a Barcelona el dia 19, amb els gats en els seus transportins i uns quants paquets, no gaires. A l'entrada del camp de golf de Castellterçol vam parar per mirar si el Tigret anava bé dins el seu transportí, perquè no parava de miolar. Ja no vam poder engegar més el cotxe. Va haver de venir la grua que ens va portar a Barcelona. Vam tenir sort que a Barcelona, vam poder deixar el cotxe a prop de casa. L'endemà era dissabte i al taller no tenien la màquina de testar. Al final, van reiniciar el sistema elèctric i va funcionar!!!
També vaig aprofitar una oferta de final de temporada del "Casa Viva" per actualitzar el pati de casa.
1 comentari:
Jo hi vaig passar ja fa anys dies tot sol a Moiá. Jo vaig sentir-hi la presència del teu pare, era com si em fes companyia. La veritat és que sóc molt poruc i sentia por a les nits. No entenc per què, però era així. Sí, havia de ser dur trobar-te a la casa i estar-t'hi tota sola uns quants dies. Hi ha molta història i moltes històries en aquell apartament: ta mare brodant mentre mirava la tele, o mentre passava vídeos que ella mateixa havia gravat per a la canalla. La nevera atapeïda que sempre tenia ta mare, els bons embotits que sempre comprava, aquells sopars de pa amb tomàquet. Jo també enyoro ta mare i m'emociono mentre escric aquestes línies.
Publica un comentari a l'entrada