13/11/2014

Després d'un any de gestions de l'Anna M, de parlar i escriure als jutjats de Tolosa, de parlar i enviar documentació als serveis fúnebres d'Olesa de Montserrat, hem pogut incinerar el pare. 

L'Anna M. s'ha quedat amb la làpida, l'havia triat la mare, una llosa de marbre blanc amb una senzilla creu cisellada i un nom, sense dates, sense guarniments, amb els dos poms perquè eren obligatoris. 

16/11/2014

Diumenge al matí vam tornar a Olesa a buscar les cendres. Ens havíem deixat a casa el paper que ens havien donat i, com que no hi havia la Paquita que és qui se n'encarrega, vam haver de tornar a buscar-lo, així que vam dinar amb en Joan i, a la tarda, altre cop cap a Olesa. 

El meu pare, tenia la seva filosofia particular que compatibilitzava amb el cristianisme. Així que, quan l'Anna M. va proposar d'anar a Montserrat amb les cendres, em va semblar una bona idea.

Vam pujar a la capella de la Mare de Déu.

A les 7 Vam sentir les Vespres que cantaven els monjos i els escolans. 

Vam tornar a casa que ja era fosc i l'endemà ens havíem de llevar d'hora.

9N

I per fi ha arribat el gran dia! 

Com que la Paquita i jo havíem de votar al mateix colegi, la hi vaig portar. El colegi La Immaculada del C. Dos de Maig, no té un accés fàcil per a les cadires de rodes. Voluntaris i votants em van ajudar a pujar la cadira a pes de braços. L'ambient era festiu i la Paquita saludava tothom.

A la tarda vaig acompanyar a votar a la tieta Carme. En acabar vam donar una volta per la Sagrera i vam estar xerrant.

08/11/2014 Natalici d'en Tariq

En Tariq fa els anys el 9 de novembre però, com que molta gent no hi hauria pogut anar perquè fèien de voluntaris a la consulta, la Dúnia ho va voler celebrar el dia abans, al seu restaurant del C. de Siracussa. L'Anna M. i jo hi vam arribar a les postres.

L'àvia del Tariq havia vingut de Chicago i també hi va voler ser.

01/11/2014 Tots Sants

Al migdia l'Anna M. i jo vam anar a veure la tieta Carme a la residència Nova Llar, on viu des de fa uns anys.

Vam passar la nit a casa la Dúnia, a Calafell. Primer vam passar per casa en Jordi i la Isabel. Vam veure com ha quedat de bé després de les reformes.

A casa la Dúnia hi havia també en Tariq, en Marc, la Laura, la Laia i la Clara. La Dúnia, com sempre, ens va oferir un sopar generós.

02/11/2014

La Bruixeta es deixa tocar sense bufar!

31/10/2014 Portem la Paquita a Marvi Park

Per qüestions econòmiques, vaig haver de canviar la Paquita (la meva sogra) a una altra residència. L'Anna M. em va acompanyar tota l'estona. Va anar força bé, tot i que al final es va torçar.