dijous, 27 de novembre del 2014

13/11/2014


Després d'un any de gestions de l'Anna M, de parlar i escriure als jutjats de Tolosa, de parlar i enviar documentació als serveis fúnebres d'Olesa de Montserrat, hem pogut incinerar el pare. 

L'Anna M. s'ha quedat amb la làpida, l'havia triat la mare, una llosa de marbre blanc amb una senzilla creu cisellada i un nom, sense dates, sense guarniments, amb els dos poms perquè eren obligatoris. 

16/11/2014

Diumenge al matí vam tornar a Olesa a buscar les cendres. Ens havíem deixat a casa el paper que ens havien donat i, com que no hi havia la Paquita que és qui se n'encarrega, vam haver de tornar a buscar-lo, així que vam dinar amb en Joan i, a la tarda, altre cop cap a Olesa. 

El meu pare, tenia la seva filosofia particular que compatibilitzava amb el cristianisme. Així que, quan l'Anna M. va proposar d'anar a Montserrat amb les cendres, em va semblar una bona idea.



Vam pujar a la capella de la Mare de Déu.




A les 7 Vam sentir les Vespres que cantaven els monjos i els escolans. 


Vam tornar a casa que ja era fosc i l'endemà ens havíem de llevar d'hora.