07/09/2015 Casa Llassera, El Sas, Osca

Dilluns 7, l'Anna Mari i jo vam agafar els dos gats, els dos peixos, i ens en vam anar a casa de l'Anna Mari a Osca. Tres hores de cotxe! Quin conyàs! En Tigret es va passar les tres hores miolant tristament. En arribar els pobres gats, anaven pixats, i els peixos potser també. Els vam netejar i eixugar el millor que vam poder, els vam donar menjar i a dormir.

Amb la llum del dia vam poder gaudir de tot el que ens oferia la natura.

Aquesta gateta tan manyaga era la Blues, d'uns veïns.

Vam anar a veure el roure més gran del lloc i ens va voler seguir.

Allà la natura és esplèndida, grandiosa...

i menuda.

El dia 9 vam anar a Caldes de Boí.

Hi havia moltes granotes prenent el sol. A aquesta la vam agafar desprevinguda.

Aigües sulfuroses.

I la natura esclatant en qualsevol època de l'any.

Els petardets també es van dedicar a explorar els racons de la casa i de l'era.

A la nit del dia abans de tornar vam fer un foc a terra a l'era, i el vam regar amb un vinet molt bo.

El dia 10 ens va ploure a primera hora, però després vam recollir els peixos, els gats i els trastos i vam tornar a Barcelona per tal de poder anar a la manifestació de l'11 de Setembre. Tot i que en Tigret ens va tornar a regalar els seus tristos miols tot el camí de tornada, els gats van arribar eixuts (els peixos no, és clar).

Algunes fotos les he fetes jo, la majoria les ha fetes l'Anna Mari, però totes han estat fetes amb la seva càmera. Aquí hi són totes.

05/09/2015. Portem les cendres dels pares a Moià.

El pare ens va deixar el 27 d'abril de 1989, i la mare el va enyorar la resta de la seva vida. La mare va morir l'11 de setembre de 2013 i vull creure que són junts des d'aquell mateix moment. Tot el que fem per a ells des d'aquell 11 de setembre només té un valor simbòlic. Justament aquest simbolisme és tan ancestral que es remunta als primers homínids i no és fàcil despendre-se'n ni potser cal fer-ho ja que ens dóna consol en moments de pèrdua.

En Joan i l'Anna Maria es van casar a el 5 de setembre de 1959 a l'església de Sant Vicenç de Sarrià. 56 Anys més tard l'Anna Mari va comprar un ram de núvia i vam tornar a visitar l'església amb les cendres dels pares.

Després vam passar a buscar l'Ariadna i en Joan per anar cap a Moià.

Des del turó de la Creu es veu la vila de Moià i tota la plana fèrtil que l'envolta. Dalt el turó, entre la creu i l'estelada, fa un any hi vam plantar un xipreret que, aguantant com un valent el fred de l'hivern i la ventada de les tempestes, marca el lloc de repòs d'en Joan i l'Anna Maria. Vam posar de fons la cançó "Els vells amants" d'en Serrat mentre l'Anna Mari feia un sot al voltant de l'arbre i hi enterràvem els pares. 

És un bon lloc on m'agradarà visitar-los.

Fotos.