El pare ens va deixar el 27 d'abril de 1989, i la mare el va enyorar la resta de la seva vida. La mare va morir l'11 de setembre de 2013 i vull creure que són junts des d'aquell mateix moment. Tot el que fem per a ells des d'aquell 11 de setembre només té un valor simbòlic. Justament aquest simbolisme és tan ancestral que es remunta als primers homínids i no és fàcil despendre-se'n ni potser cal fer-ho ja que ens dóna consol en moments de pèrdua.
En Joan i l'Anna Maria es van casar a el 5 de setembre de 1959 a l'església de Sant Vicenç de Sarrià. 56 Anys més tard l'Anna Mari va comprar un ram de núvia i vam tornar a visitar l'església amb les cendres dels pares.
Després vam passar a buscar l'Ariadna i en Joan per anar cap a Moià.
Des del turó de la Creu es veu la vila de Moià i tota la plana fèrtil que l'envolta. Dalt el turó, entre la creu i l'estelada, fa un any hi vam plantar un xipreret que, aguantant com un valent el fred de l'hivern i la ventada de les tempestes, marca el lloc de repòs d'en Joan i l'Anna Maria. Vam posar de fons la cançó "Els vells amants" d'en Serrat mentre l'Anna Mari feia un sot al voltant de l'arbre i hi enterràvem els pares.
És un bon lloc on m'agradarà visitar-los.
Fotos.
2 comentaris:
Hola, devia ser un moment molt emotiu i aprecio el fet que em contestessis el telèfon just quan estàveu abocant les cendres. Ja sé que no em corresponia ser-hi, però la veritat és que hi tinc molt vinculació amb aquestes cendres.
La cançó dels vells amants no és pas d'en Serrat, sinó d'en Brel. En Serrat la va traduir i la va adaptar.
No és la mateixa cançó. La d'en Serrat és original seva. La d'en Jacques Brel la va traduir i cantar en català la Guillermina Mota, tot i que sí que s'assemblen una mica.
En aquest enllaç podràs escoltar la d'en Serrat:
https://www.youtube.com/watch?v=Xei1tMh2R5Y
En aquest altre la d'en Brel
https://www.youtube.com/watch?v=lg87KiVuLiw
Publica un comentari a l'entrada