05/09/2015. Portem les cendres dels pares a Moià.

El pare ens va deixar el 27 d'abril de 1989, i la mare el va enyorar la resta de la seva vida. La mare va morir l'11 de setembre de 2013 i vull creure que són junts des d'aquell mateix moment. Tot el que fem per a ells des d'aquell 11 de setembre només té un valor simbòlic. Justament aquest simbolisme és tan ancestral que es remunta als primers homínids i no és fàcil despendre-se'n ni potser cal fer-ho ja que ens dóna consol en moments de pèrdua.

En Joan i l'Anna Maria es van casar a el 5 de setembre de 1959 a l'església de Sant Vicenç de Sarrià. 56 Anys més tard l'Anna Mari va comprar un ram de núvia i vam tornar a visitar l'església amb les cendres dels pares.

Després vam passar a buscar l'Ariadna i en Joan per anar cap a Moià.

Des del turó de la Creu es veu la vila de Moià i tota la plana fèrtil que l'envolta. Dalt el turó, entre la creu i l'estelada, fa un any hi vam plantar un xipreret que, aguantant com un valent el fred de l'hivern i la ventada de les tempestes, marca el lloc de repòs d'en Joan i l'Anna Maria. Vam posar de fons la cançó "Els vells amants" d'en Serrat mentre l'Anna Mari feia un sot al voltant de l'arbre i hi enterràvem els pares. 

És un bon lloc on m'agradarà visitar-los.

Fotos.

05/08/2015 El meu 55 aniversari i més.

El 5 d'agost ha estat el meu aniversari. L'Ariadna era a Granada, en Joan pel Pirineu, només hi érem l'Anna Mari i jo a casa. Ens vam regalar com ens mereixíem.

Al matí un esmorzaret en bona companyia.

I a la nit un sopar en tota regla a Ca la Nuri, amb vi, cava, peix...

I, és clar, després vam haver de tornar a casa en taxi.

____________________________________________________________________________________

Al cap d'un parell de dies van venir l'Ariadna i en Pablo, de Granada. La vaig haver d'aprofitar, que tampoc no vé tant.

____________________________________________________________________________________

I en Joan que necessitava un vestit per a una entrevista de feina. Al final no va anar tan bé com hauríem volgut, però ara ja té el vestit per a una altra ocasió.

Mireu-lo que guapo!

____________________________________________________________________________________

Més gats

Bé, més no, els mateixos una altra vegada. I és que són tan bufons!

Vet aquí l'àlbum d'aquesta entrada.

31/07/2015 Redecorant (continuació)

Fa temps que saltava el xapat del moble del menjador a causa del sol i que ja tenia trenta anys. Jo no me n'adonava però l'Anna M. sí que ho veia i m'anava insistint que l'havia de canviar. Canviar-lo volia dir tornar a pintar. Si pintava, triaria un altre color i ja no quedarien bé les cortines ni les fundes de sofà i butaca... buf.

Dono per acabat el menjador!

Aquest ha estat el procés:

El menjador abans de començar els canvis.

Després de treure bona part dels mobles i preparar la paret per donar-li nou color.

 La primera capa de blau.

I comencen a arribar els mobles nous.

Per fi arriba la taula.

I, és clar, cal canviar fundes i cortines, les que hi ha ara ja no queden gens bé amb el color de la paret. Mirem a les botigues del barri, anem a Leroy Merlin, a l'Ikea, a Ribes i Casals, prenem mides, comparem preus...

 I un cop triada la roba, mans a l'obra, torno a entapissar les cadires. Tallo i embasto les fundes i ho porto a que m'ho cusin a la màquina (ni tinc màquina de cosir ni la sé usar).

Vet aquí el resultat, n'estic contenta ;)

 

Aquí totes les fotos.

08/07/2015 Al Veterinari

Dijous 8 d'aquest mes de juliol en Joan i jo vam portar els petardets al veterinari per la revisió anual i les vacunes.

A la sala d'espera

En Tigret buscava qualsevol forat per escapar del transportí.

Un cop a la consulta ja va costar més que la Bruixeta sortís del transportí.

S'han engreixat i la veterinària me'ls ha posat a règim.

Totes les fotos de l'ocasió clicant aquí.

01/06/2015 El darrer descobriment d'art romànic.

Avui a 8TV entrevisten a en Rubén Oliver que recentment ha descobert unes pintures romàniques en una ermita del Pallars Jussà. Com que es preveu que a la tele acabin tard, es quedarà a dormir a casa, que per alguna cosa és el meu "consogre".

Després hem anat tot passejant a veure l'arxiu fotogràfic Anna Cervera (la meva mare).

El Nació Digital ha publicat la notícia i ell mateix també l'ha publicada al seu blog.

Com en tot descobriment, sempre hi ha algú disposat a atribuir-se'l i cal donar una bona resposta i contundent.