25/12/2014 Nadal

I també hem celebrat el Nadal amb la Paquita, els dos Joans, l'Anna M, l'Ariadna i jo. Va anar força bé quasi fins al final.

08/12/2014 El dia del meu sant

Com cada any, ha arribat el dia del meu sant i l'he celebrat a casa amb l'Anna M. i els dos Joans.

Després de dinar vam anar a donar un volt. Aquest any l'hospital de Sant Pau estava molt ben il·luminat.

I també a la Fira de Santa Llúcia, meravellosa, com sempre.

02/12/2014 Litrotrícia

Sí, el meu ronyó ha fabricat una altra "perla" (me'n faré un collaret) i el passat 2 de desembre me l'han trencada a la Fundació Puigvert. Tot ha anat molt bé. Ni tan sols he tornat a tenir atacs però, crec que no l'he expulsada tota. 

De fet, darrerament, he tingut algun malestar. No és res, però emprenya. Tinc pendents algunes proves per aquest mes de febrer: analítica orina 24 h (tot el dia fent pipí al pot, una murga), una ecografia i, per fi, consulta amb el metge que em dirà que begui molta aigua i possiblement em faci fer més proves.

La meva vida a l'Uruguai

Hola, sé que el bloc és de l'Imma. Tanmateix és tan generosa que encara em fa figurar com a contribuïdor. Potser no ho faig com caldria, però tampoc no hi ha mala fe.

Ja fa quasi un any i mig que visc a l'Uruguai. He tingut moltes despeses. M'hi he comrpat una casa i ara me la venc. L'Andrea, la meva dona actual n'està tipa del seu país i vol provar sort a Barcelona. Vejam si amb la venda hi podem guanyar alguna cosa. Mentrestant he de treballar en un restaurant com a cambrer, no ho havia fet mai. No sé si ho faig bé, però em paguen i cobro propines: és tot el que m'interessa, tenir diners per poder portar diners a casa i així pagar les factures sense haver de demanar diners a ningú.

Hi ha coses que no rutllen a la meva vida, però penso que fins ara aquest blog ha estat molt positiu i no vull esguerrar-lo

Bé, no sé què més us podria explicar. A reveure.
Esteve

13/11/2014

Després d'un any de gestions de l'Anna M, de parlar i escriure als jutjats de Tolosa, de parlar i enviar documentació als serveis fúnebres d'Olesa de Montserrat, hem pogut incinerar el pare. 

L'Anna M. s'ha quedat amb la làpida, l'havia triat la mare, una llosa de marbre blanc amb una senzilla creu cisellada i un nom, sense dates, sense guarniments, amb els dos poms perquè eren obligatoris. 

16/11/2014

Diumenge al matí vam tornar a Olesa a buscar les cendres. Ens havíem deixat a casa el paper que ens havien donat i, com que no hi havia la Paquita que és qui se n'encarrega, vam haver de tornar a buscar-lo, així que vam dinar amb en Joan i, a la tarda, altre cop cap a Olesa. 

El meu pare, tenia la seva filosofia particular que compatibilitzava amb el cristianisme. Així que, quan l'Anna M. va proposar d'anar a Montserrat amb les cendres, em va semblar una bona idea.

Vam pujar a la capella de la Mare de Déu.

A les 7 Vam sentir les Vespres que cantaven els monjos i els escolans. 

Vam tornar a casa que ja era fosc i l'endemà ens havíem de llevar d'hora.

9N

I per fi ha arribat el gran dia! 

Com que la Paquita i jo havíem de votar al mateix colegi, la hi vaig portar. El colegi La Immaculada del C. Dos de Maig, no té un accés fàcil per a les cadires de rodes. Voluntaris i votants em van ajudar a pujar la cadira a pes de braços. L'ambient era festiu i la Paquita saludava tothom.

A la tarda vaig acompanyar a votar a la tieta Carme. En acabar vam donar una volta per la Sagrera i vam estar xerrant.

08/11/2014 Natalici d'en Tariq

En Tariq fa els anys el 9 de novembre però, com que molta gent no hi hauria pogut anar perquè fèien de voluntaris a la consulta, la Dúnia ho va voler celebrar el dia abans, al seu restaurant del C. de Siracussa. L'Anna M. i jo hi vam arribar a les postres.

L'àvia del Tariq havia vingut de Chicago i també hi va voler ser.